Search
  • Coordinador Tic

Visita del Lancy

Avui, 20 de novembre, ha vingut un membre de la fundació Vicente Ferrer a explicar-nos algunes coses sobre la fundació i la Índia. En Lancy és indi i va ser la primera persona que va acollir en Vicente Ferrer. Ara viu a Barcelona, està casat amb una noia d’aquí i té una filla, La Fundació Vicente Ferrer té un equip de quasi 2.400 persones que beneficien a gairebé 3 milions de persones de 3.148 pobles de la Índia en diverses tasques com educació, sanitat o habitatge...

La Índia és el segon país més poblat del món i té 28 estats. A cada estat es parlen diferents idiomes o dialectes i també tenen unes altres cultures i costums. Índia esta desenvolupant les grans ciutats per poder ser un país reconegut i es preveu que pel 2020 sigui el primer país amb més població a nivell mundial. Aquest país, és un dels líders en explotació infantil. Els nens comencen a treballar als 13 anys i tenen un sou d’ 1 euro al dia, les noies també comencen a treballar en aquesta edat però cobren 50 cèntims d’euro diaris. A la Índia, el cost de fabricació d’una camisa produïda per nens és d’ 1,50€, i a les botigues d’altres països es venen per un mínim de 10 euros. Bombai, també coneguda com la ciutat del cine o Bollywood, és una de les ciutats amb més immigració d’habitants del país. La gent jove van a viure allà pensant que es podran complir els seus somnis de futur però la majoria acaben en la misèria, vivint en barraques i sota l’explotació. Algunes curiositats que ens ha explicat el Lancy és que al centre de les grans ciutats índies hi ha vaques lliures pels carrers. Com la gent no tira les deixalles d’aliments a les escombraries, les vaques se les mengen. També, que a la Índia hi ha reis que no manen, simplement tenen el títol i ja està. En la actualitat, a la Índia encara hi ha classes socials i gent sense drets, però això no es té molt en compte a les grans ciutats. La majoria dels pobles són poc desenvolupats i no tenen electricitat, ni transport i tampoc aigua. La discriminació de gènere també és un cas que es dona en aquest país. Les famílies no volen tenir filles. Si viuen en ciutats avançades, amb centres mèdics amb màquines per fer ecografies, i veuen que el nadó serà noia, avorten. En els pobles no desenvolupats, quan neix la nena i veuen el seu sexe, normalment la maten o l’abandonen. Les noies es consideren una càrrega per les famílies. Per això, els pares les obliguen a casar-se amb 10 anys escassos. També per aquest motiu les nenes no van a l’escola i és per això que la Fundació Vicente Ferrer ajuda amb el transport. Els hi regalen una bicicleta, que a la Índia val 50 euros, per poder fer el trajecte.

- Marcos Castro-

29 views

C. Camí de Bigues 40-42

L'Ametlla del Vallès

Telèfon: 938430125

Correu: inseugenixammar@xtec.cat